Arribats en el punt en què ens trobem s'ens generen molts dubtes sobre com hem arribat aquí i què ens està passant. El problema comença en el moment en què la democràcia (poder del poble) esdevé una denariocràcia (poder del diner) i ens tornem víctimes i aliats alhora d'aquest bé tan preuat. El capitalisme està pensat ni més ni menys que per engrandir capitals, guanyar. Però el concepte de guanyar sempre té una part negativa, i és que sempre hi ha un perdedor. Especuladors Vs Fam mundial, Inversors Vs Compradors enganyats, Bancs Vs Clients enganyats.... Quan ens pensavem que formavem part de l'equip guanyador d'aquest joc i el partit ens agradava ens adonem que estem a l'equip contràri, a la pròrroga i perdent de penal inexistent, coses de la denariocràcia capaç de canviar les regles del joc segons li convingui.
Però heus aquí el dia en què un sistema pensat en guanyar constantment arriba a un cul de sac on es fa difícil seguir guanyant, el capitalisme esdevé insostenible i s'ha de prendre decisions, a aquest moment de presa de decisions se l'anomena crisi. Val la pena no oblidar el significat real d'aquesta paraula: conjuntura de canvis en qualsevol aspecte d'una realitat organitzada però inestable, subjecta a evolució. Com canvia aquest significat del que últimament ens han fet creure no? Realment el que estem vivint és una situació de canvi, d'evolució, creada perquè l'organització del capitalisme ha trontollat, els que han guanyat no poden seguir guanyant com guanyaven, i busquen l'evolució cap a un camí on puguin seguir guanyant, independentment de que el preu que s'hagi de pagar sigui que hi hagi cada cop més perdedors. Actualment ens trobem en un vaixell en què el capità ha decidit quedar-se, costi el que costi, i està llençant tota la tripulació al mar per tal de salvar-lo, encara que quedi només ell. Entre la decisió d'evolucionar mantenint el capitalisme trepitjant més a la gent o bé evolucionar cap a una organització més equitativa i sostenible s'ha decidit la primera opció. Mantindrem el capitalisme creant cada cop més diferències econòmiques i socials, únicament perquè les regles del joc les marca l'equip guanyador.
Cada dia m'adono més de l'oportunitat que estem perdent, per falta d'iniciatives populars, per falta de creure'ns que no tenim el poder de canviar les coses, ens quedem al sofà autoflagelant-nos pensant que el que estem vivint és inevitable. I m'adono que en l'equip perdedor hi ha més gent, i tots volem que les regles siguin més justes.
Cal exigir una evolució cap a un model més sostenible, sense tantes diferències econòmiques, implantant màxims salarials raonables, investigant als que ens roben dia rere dia, frenant les especulacions que fan que mig món es mori de gana. Cal aixecar el cap per veure que som molta gent que estem en el mateix equip, i creure'ns que som suficient forts per decidir nosaltres mateixos. En aquests moments de canvis és quan hem de fer valdre el poder de la unió. I recordar que des de temps antics el poder és del poble.
Però heus aquí el dia en què un sistema pensat en guanyar constantment arriba a un cul de sac on es fa difícil seguir guanyant, el capitalisme esdevé insostenible i s'ha de prendre decisions, a aquest moment de presa de decisions se l'anomena crisi. Val la pena no oblidar el significat real d'aquesta paraula: conjuntura de canvis en qualsevol aspecte d'una realitat organitzada però inestable, subjecta a evolució. Com canvia aquest significat del que últimament ens han fet creure no? Realment el que estem vivint és una situació de canvi, d'evolució, creada perquè l'organització del capitalisme ha trontollat, els que han guanyat no poden seguir guanyant com guanyaven, i busquen l'evolució cap a un camí on puguin seguir guanyant, independentment de que el preu que s'hagi de pagar sigui que hi hagi cada cop més perdedors. Actualment ens trobem en un vaixell en què el capità ha decidit quedar-se, costi el que costi, i està llençant tota la tripulació al mar per tal de salvar-lo, encara que quedi només ell. Entre la decisió d'evolucionar mantenint el capitalisme trepitjant més a la gent o bé evolucionar cap a una organització més equitativa i sostenible s'ha decidit la primera opció. Mantindrem el capitalisme creant cada cop més diferències econòmiques i socials, únicament perquè les regles del joc les marca l'equip guanyador.
Cada dia m'adono més de l'oportunitat que estem perdent, per falta d'iniciatives populars, per falta de creure'ns que no tenim el poder de canviar les coses, ens quedem al sofà autoflagelant-nos pensant que el que estem vivint és inevitable. I m'adono que en l'equip perdedor hi ha més gent, i tots volem que les regles siguin més justes.
